Hem sento molt honorat (agraït, feliç,...) d'haver rebut aquesta invitació. Però a la vegada em sento trist (desgraciat, desventurat,...) , per no poder-hi assistir ...
Us explicaré una història:
"Cada vegada, se m'està fent més dur, ja no puc aguantar més el sofriment. Necessito tancar una etapa, per poder-ne començar una altra el dia 1 d'octubre (data que per una banda no és possible modificar, i per l'altre se que si no s'assoleix en aquests moments passarà bastant temps a tornar-se a plantejar). Arribat aquell dia, em veuré amb la suficient força (léase independència), per poder tornar a situar-ho tot on toca, i d'on les coses no s'haurien hagut de moure mai. En definitiva, deixaré de veure aigua, les aixetes de casa canviaran per tiradors de damm, ... i tot això que ja coneixeu."
Per altra banda, també m'agradaria despullar-me davant vostre, perquè tot nyu, sobretot el seu rei, també té ànima. I volia dir-vos que avui una vegada he començat a sentir el nom de la famosa població de Camarzana de Tera ( ivisualitzat una meravella de tràiler), on he estat convidat m'he sentit profundament emocionat...
Espero que els meus motius siguin entesos, i em sigui permesa aquesta excedència (per la meva part únicament temporal).
I ja per últim:
M’esgarrifa imaginar com puc desaprofitar-ho, trobar-me aquí perdut i entristit, el cor trinxat i concloent, no fent el gest decisiu, el darrer.
Veure com els companys, se’n van a lluitar veure que no els podré ajudar I que ells sols les ampolles hauran de buidar.
N’estic segur, un any més les vostres gestes esdevindran, El pitjor de tot i el què més em fa patir, és que des de la distància les hauré de compartir.
Mentrestant... aquí estant... tenint el viu desig de que passi un altre any, contant els dies amb afany per poder resorgiiiiirr!!!!
Dano: Aquel que trabaja mucho, se sacrifica por los amigos, siempre esta ahi, tiene tiempo infinito para buscar videos por internet, colgar fotos raras, crear redacciones estrañas, inovadoras e ingeniosas y además, es grande, muy grande. Este tipo de personas, suele tener aceptacion dentro del grupo, pero nunca llega a triumfar en el, por mas que intente liderarlo.
Xavi: Ser es mas afectivo, sensible, emotivo, extrovertido, guapo...aveces, sufre ataques repentinos de crisis de identidad, y se aisla del grupo. Este tipo de personas no busca llamar la atencion dentro del grupo, todo y asi, es muy querido y valorado dentro del mismo.
Tita Negre: Especie que intenta llamar la atencion de mil y una formas. Ya sea con diferentes tipos de colores, pequeños o grandes, grandiosos tamaños, y se muestra interesado en las llamesmoles culturas undergrounds, innovadoras, modernas, o vanguardistas. Este tipo de personas, pobrecitas, son extremedamente sensibles, y en multitud e ocasiones suele adoptar posturas tremendistas y tragicas. Todo y que intente llamar la atencion dentro del clan, no logra conseguirlo.
Adalid: tipo de persona perdida, que no se muestra en el orden, bebe mucha cerveza, tira las cosas por el suelo, emite gruñidos a modo de animales subsaharianos, o frecuenta lugares y bares nocturnos repletos de gentes raras, con pantalones rotos, cagados, y escucha musicas horrorosas. Este, ni pinta ni corta.
Pifix: Vencedores, los ganadores, los triumfistas, inteligentes, pekeños, y con huevos doloridos. Este tipo de personas revosan inteligencia por los cuatro costados, y saben sacrificar lo pekeño, para obtener lo grande. Saben como tratar al resto del grupo, para mas tarde llamar la atencion con cortos pekeños mensajes a modo de: "aleluya" ó "yo soy vuestro padre!" Sin duda, de nada sirve meses y meses de dura y agradecida correspondencia, tardes perdidas en cines con peliculas estrañas, fotos inimaginables, textos increibles, afecto eterno, destrucción multivanda....hay otros que miran, escuchan, y al cabo del tiempo, actuan.
1 comentario:
Hem sento molt honorat (agraït, feliç,...) d'haver rebut aquesta invitació. Però a la vegada em sento trist (desgraciat, desventurat,...) , per no poder-hi assistir ...
Us explicaré una història:
"Cada vegada, se m'està fent més dur, ja no puc aguantar més el sofriment. Necessito tancar una etapa, per poder-ne començar una altra el dia 1 d'octubre (data que per una banda no és possible modificar, i per l'altre se que si no s'assoleix en aquests moments passarà bastant temps a tornar-se a plantejar).
Arribat aquell dia, em veuré amb la suficient força (léase independència), per poder tornar a situar-ho tot on toca, i d'on les coses no s'haurien hagut de moure mai. En definitiva, deixaré de veure aigua, les aixetes de casa canviaran per tiradors de damm, ... i tot això que ja coneixeu."
Per altra banda, també m'agradaria despullar-me davant vostre, perquè tot nyu, sobretot el seu rei, també té ànima. I volia dir-vos que avui una vegada he començat a sentir el nom de la famosa població de Camarzana de Tera ( ivisualitzat una meravella de tràiler), on he estat convidat m'he sentit profundament emocionat...
Espero que els meus motius siguin entesos, i em sigui permesa aquesta excedència (per la meva part únicament temporal).
I ja per últim:
M’esgarrifa imaginar
com puc desaprofitar-ho,
trobar-me aquí perdut i entristit,
el cor trinxat i concloent,
no fent el gest decisiu, el darrer.
Veure com els companys,
se’n van a lluitar
veure que no els podré ajudar
I que ells sols les ampolles
hauran de buidar.
N’estic segur,
un any més les vostres gestes esdevindran,
El pitjor de tot
i el què més em fa patir,
és que des de la distància les hauré de compartir.
Mentrestant...
aquí estant...
tenint el viu desig
de que passi un altre any,
contant els dies amb afany
per poder resorgiiiiirr!!!!
Rebeu una fraternal abraçada....
Nyu
Publicar un comentario